DIRECCIONS I CONTACTES

ERMITA DE SANT ANTONI

Carrer Major

25100 Almacelles, Lleida

CASA PARROQUIAL

 

Carrer Bisbe Irurita, 1

25100 Almacelles, Lleida

ESGLÉSIA PARROQUIAL

Plaça de la Vila

25100 Almacelles, Lérida

ERMITA DE LA VERGE DE L'OLIVAR

Barri Olivar

25100 Almacelles, Lleida

  • Blanca Facebook Icono

ESGLÉSIA DE SANT JAUME

 

Carrer Major, La Saira

25100 Almacelles, Lleida

HISTÒRIA

Amb la concessió del despoblat d’Almacelles per part del rei Carles III al comerciant barceloní
Melcior de Guàrdia i Matas, aquest tingué present –seguint el criteri del projecte urbà
dissenyat pel Mestre d’Obres il·lustrat de Josep Mas Dordal-, que el gran temple parroquial
havia de presidir un dels sectors de la plaça central del poble que calia projectar. En l’altre,
estaria ubicat el Palau del Senyor d’Almacelles i, a banda i banda, els carrers principals de la
vila disposats d’est a oest per a la millor ventilació i sempre seguint el Camí Ral de Lleida a Montsó.


El 24 de setembre de 1773 es posa la primera pedra de la nova Almacelles, i s’inicia en la
primera illa de cases que correspondria a la que se situaria finalment el Palau del Senyor, en un
extrem del carrer Major i en una de les entrades principals del poble. Es decideix, a l’igual que
la data d’aquest primer acte oficial, que la patrona de la vila sigui la mateixa que la de
Barcelona d’on era oriünd en Melcior de Guàrdia i Matas: la Mare de Déu de la Mercè.


Segons els primers plànols de Josep Mas Dordal, el temple parroquial era prou ample i capaç
pel nombre d’habitants que es preveien (uns 20 m. d’ample per 50 de llarg). Estava format per
un nàrtex entre dos campanars, nau de planta quadrada amb volta de mig punt, creuer poc
aparent amb cúpula recolzada sobre quatre grans pilastres, dues capelles laterals i escala
posterior doble, per poder accedir al cambril de la verge de la Mercè. La façana era un clar
exemple de neoclassicisme amb alguns referents barrocs: tres cossos separats per
entaulament, amb ornamentació sustentada en pilatres o columnes adossades i superposició
d’ordres, jònic en l’inferior, corinti en el superior i frontó triangular en el tercer cos de la
façana, ubicat entre dos campanars bessons, amb cuculla bulbosa i agulla com a ornamentació
en el remat. La façana es completa amb una escalinata doble d’accés i una rosassa d’estil
rococó sobre la porta principal, un dels pocs elements barrocs que s’hi incorpora.


Segurament, les despeses extraordinàries que va haver d’abonar en Melcior de Guàrdia i
Matas a la Corona per fer-se amb el despoblat, més tot un seguit d’imprevistos i demés
problemes que va haver d’assumir un cop s’escollís el seu projecte repoblador com el més
idoni, van fer que es replantegés el projecte del temple parroquial i esdevingués una obra més
senzilla, més sòbria i amb menys complexitat tècnica. Tot i així, es va mantenir una façana de
caire clàssic, manté els tres cossos inicials: un primer on domina la porta principal amb arc
escarser. L’ornamentació se centra en dues filades de columnes adossades de caire dòric que
suporten un frontó triangular. En el segon cos, dividit per un senzill entaulament de pedra,
només destaca la rosassa circular i es remata el tercer cos amb un frontó triangular que centra
un finestral rodó de ventilació. Només es deixa un sol campanar de dos cossos de planta
quadrada. El primer és fa de paredat en filada amb obertures per a les campanes principals i
un segon cos, per a les campanes més petites, es fa de maó massís a l’estil aragonès. Es remata
amb una teulat baix a quatre aigües. L’interior també se simplifica amb una planta rectangular,
volta de canó amb arestes, altar major i vuit capelles laterals. Té cor i dues sagristies a banda i
banda de l’altar. En la seva construcció, a més de l’arquitecte Josep Mas Dordal, hi participen
activament el director d’obres, també barceloní, Andreu Pedrerol i el mestre Fàbregas,

especialitzat en treballs de forja.


Les obres s’inicien el 1774 i el 1776 s’oficia el primer bateig en el nou temple. S’hi afegeixen
com a copatrons Sant Isidre i Sant Sebastià. Tot i això, el campanar no estarà del tot enllestit
fins l’any 1787 en què s’hi col·locarà la campana petita que hi havia en una petita capella
provisional del carrer de les Barraques, que va fer les funcions d’església en els primers anys de

construcció de la nova vila. L’any 1856 es col·loquen dues noves campanes, la major o la Santa
Maria de les Mercès i la mitjana, batejada com a Santa Bàrbara.


Com a curiositat, cal esmentar les vuit criptes que es van construir sota cada capella lateral del
temple, en les quals podien enterrar-se els membres de les famílies que se’n feien càrrec de
cadascuna d’elles.


El 20 de juliol de 1936, amb l’esclat de la Guerra Civil, l’església és saquejada i es crema en una
foguera al bell mig de la plaça gran part dels altars, imagineria religiosa i demés estris de
litúrgia. El Consell Municipal d’aquell període acorda transformar el temple parroquial en
mercat municipal i es comença a desmuntar el campanar.


Amb la fi de la Guerra Civil, el temple torna a recuperar les seves funcions religioses i el 6 de
gener de 1940 s’estrena un nou altar major i d’altres de les capelles laterals, que van anar a
càrrec de l’escultor lleidatà Ramon Borràs. Al mateix temps, Almacelles s’acull al programa de
reconstrucció i reparació de zones afectades per danys de Guerra, programa que oferia
l’aleshores INSTITUTO NACIONAL DE AUXILIO DE REGIONES DEVASTADAS. S’asigna a
l’arquitecte provincial, n’Ignacio de Vilallonga, per a que en faci un estudi de les obres
prioritàries i determina que siguin la reparació del temple parroquial amb un reforma integral
de la plaça de la Vila (aleshores Plaza de España) una d’elles.


El 23 d’abril de 1944 l’arquitecte lleidatà Mariano Gomà i Pujadas presenta el projecte de
reforma de la plaça de la Vila i del temple parroquial amb el seu nou campanar. Comencen per
la reforma de la plaça i no és fins el 1946 que s’acaba d’enderrocar el que quedava de l’antic
campanar i es comença amb les obres de remodelació de l’església i de construcció del nou
campanar. Finalment, s’inaugura l’1 de febrer de 1949 amb la presència de les autoritats
locals, el Governador Civil i el bisbe de Lleida, l’aleshores Sr. Aurelio del Pino.


El nou campanar consta d’un cos de planta quadrada que aprofita la base de l’anterior i es
compon de dos cossos, ambdós en maó caravista massís. El primer d’ells es destina a l’espai
per ubicar el rellotge, prescindint de qualsevol ornamentació. El segon, és el de les campanes,
amb decoració a base de pilastres –dues a banda i banda de cada finestral- i es rematen amb
franges d’entaulaments superposats, també en maó, que acaben en una mena de terrassa on
es col·loquen quatre pinacles en cada cantonada. Finalment, se li afegeix una estructura
metàl·lica en forma de cúpula amb petites ornamentacions en ferro forjat. Finalitza la reforma
de la façana amb la supressió dels entaulaments en pedra que separaven cada cos i el remat, en
forma ondulada, que s’afegeix sobre el frontó triangular primitiu.

Informació cedida per Òscar Lalana i Foj

This site was designed with the
.com
website builder. Create your website today.
Start Now